QUAN EL TREBALL NO DIGNIFICA A LA PERSONA.

CARTA OBERTA A LA CONSELLERA D´ EDUCACIÓ

QUAN EL TREBALL NO DIGNIFICA A LA PERSONA.

En aquests temps que corren qualsevol que em coneix podria pensar que soc una persona privilegiada. Tinc un treball (que ja es molt) que m´agrada i en el que disfrute cada dia, tinc uns fills que m´ omplin d´alegria i tinc un marit que em recolza i amb el que puc compartir un projecte de vida en comú. Efectivament soc una persona privilegiada.

Però ahir vaig pensar molt en vostè. Tota la família volíem dutxar-se però a casa s´ havia acabat el gas. Podria haver comprat més, pensarà qualsevol, però a casa no podem comprar gas, ni menjar, ni pagar els rebuts perquè els diners del PQPI no arriben a cap de les entitats concertades des de gener de 2011. Al mes pur estil de la postguerra espanyola es llavarem tots com poguérem amb aigua gelada i perolets que calfarem als fogons de la cuina (menys mal que es elèctrica).

I es què a mi tota la vida m´ han ensenyat que el treball dignifica a la persona i malauradament el meu treball fa temps que deixà de ser digne. La meua filla de 5 anys no entén perquè cada dia sopem a casa ‘sopa de farigola’ feta amb aigua, un poquet de farigola bollida per a donar gust i pa per omplir la panxa. I el meu fill de 10 anys no gossa creure perquè malvivim d´ aquesta forma tan indigna si els seus pares tenen treball o perquè fa mesos que rebaixem la llet amb aigua per a estirar-la i que dure uns dies més.

Tenim treball, sí. Però no tenim sou. Els centre educatius concertats, ofegats pels deutes de la conselleria no tenen crèdit per a seguir pagant el sou mensual que ens guanyem els Mestres de PQPI cada dia. I es un dret bàsic dels treballadors, rebre una remuneració econòmica a canvi del seu treball. O es què açò també ha canviat amb la nova reforma laboral?. En la ordre del 22 de març de 2011 es convocaren les ajudes per als PQPIs per valor de 2.493.640€ cofinançats al 80% pels fons europeus i a càrrec de la línia T1310000 tal i com s´ expressa al títol segon de l´ esmentada ordre. Unes ajudes destinades a finançar els 156 programes concertats de PQPI que hi ha a tota la comunitat valenciana, que atenen a un total de 2340 alumnes en greu risc d´ exclusió social. On estan?. Queda molt bonic publicar ordres com la del 3 d´ abril, on novament es dona crèdit per a la elaboració de la segon fase del PQPI (que començà l´1 de gener i que arriba amb 4 mesos de retard) sabent que no pagaran. Que està per pagar la segon fase del curs passat, la primera fase d´ aquest curs i també per suposat la segona fase que ara publiquen a “bombo i platillo”. Però els diners continuen sense arribar. A la meua escola tenim pendents de cobro en sous mes de 100.000€.

Som pocs. Eixe es el problema. Som a penes 300 professor a tota la comunitat que estem a la vora del precipici. Som una ombra a la seua conselleria. Un número, un paper, un deute més que està pendent.

Però darrere d´ aquest deute hi ha famílies, prop de 300 famílies que lluitem cada dia per no perdre l´ únic que no ens poden furtar, La Dignitat. Jo no faré com el jubilat de Grècia que es va pegar un tir al cap perquè no estava dispost a buscar menjar a les deixalleries. Em rebaixaré si cal, per les meus fills.

Ma mare, que era torrentina, como jo i com vostè va ser un gran eixemple de dona lluitadora i treballadora per a mi. I ella serà qui em done les forces per a lluitar pel que es meu i dels meus fills, qui m´ ajude a mantindre la dignitat que la seua administració s´ empenya en furtar-nos. Crec que no demane molt. Demane que em paguen el que m´ he guanyat treballant.

Gloria Castellano Moreno. Professora de PQPI